|
Ahir, dijous, el Consell de Seguretat va aprovar, per unanimitat,
el Pla Baker II. James Baker III, és el representant de Kofi
Annan per al Sàhara Occidental, des de lany 1997. Fa
poc sha sabut, i sha denunciat, que va rebre lencàrrec
del Secretari Gral de lONU, Kofi Annan, de fer un pla que
conduís a la integració del Sàhara Occidental
al Marroc. Denúncies que no han estat desmentides per ningú.
El Sr. Baker, va presentar un primer pla Baker, on es plantejava
una solució que no passava per cap referèndum dautodeterminació.
Aquell pla va ser rebutjat pel Consell de Seguretat, tot demanant-li
una reforma que lincloguera. Però, la redacció
daquesta segona versió del pla ha estat molt condicionada
per les pressions del Marroc, tot i que, de manera sorprenent (?),
el Marroc no acceptava aquest pla.
El Front Polisario va fer unes declaracions, afirmant que estava
disposat a discutir sobre les propostes daquesta versió
del pla.
La unanimitat de la votació del Consell de Seguretat hauria
dagradar a tots, doncs. Però, què significa
aquesta votació? No res. És un nou allargament de
lagonia, ja que les dues parts shan de posar dacord
per tirar endavant el pla. LONU continua obstinant-se a clavar
el clau per la cabota: vol que es posen dacord el botxí
i la víctima. Així, la
|
mateixa França, i les excolònies franceses, seduïdes
per lantiga metròpoli, han votat a favor daquest
pla. I, per què aquests supporters del Marroc, ara, voten
en contra dels postulats marroquins? Doncs perquè el gran
valor daquesta proposta és el de continuar, allargassar,
lstatu quo actual. Que tot seguesca com està, que no
es moga ni un gra darena del lloc. Així el Marroc podrà
continuar explotant, espoliant, les riqueses naturals daquest
territori. I això amb el vist-i-plau de la mateixa ONU ,
que no té problemes en denunciar lespoli com a il·legal,
i, al mateix temps arbitrar solucions (sic) perquè no es
complisca cap ni una de les resolucions que ha emés sobre
la descolonització daquest territori. I és que
el Sàhara Occidental no és lIrac; ni els sahrauís
poden desempallegar-se de letiqueta de ser protagonistes dun
conflicte de baixa intensitat (és a dir, de poca importància).
Què han de fer? Augmentar la intensitat del conflicte?
Els amics dels sahrauís, dissortadament, només podem
continuar clamant, davant les nostres autoritats, i davant els responsables
daquesta ignomínia, perquè se solvente aquesta
injustícia. I ho continuarem fent, fins que a algú
se li caiga la cara de vergonya.
Salvador Pallarès-Garí.
|